Evolució del sistema educatiu en disseny

Del 1963 fins als anys 90

Plà 63: comú per tots els centres educatius de l’època (públics i privats) i vigent fins a l’aprovació de la LOGSE a principis dels ans 90. El títol era el Graduat en Arts Aplicades i Oficis Artístics. S’havia de completar amb la Revàlida. Amb l’aprovació de la LOGSE i el canvi de titulacions, el ministeri va equiparar el títol amb el de Cicle Formatiu de Grau Superior, equivalent a una FP2. En aquesta “injusta” equiparació que va impedir que el títol pugués convalidar-se amb titulacions posteriors de rang universitari com ara la Diplomatura o el Graduat Superior, —i que al seu moment es va acceptar sense protesta— rau gran part de la problemàtica actual.

A partir dels anys 90 fins avui

Amb la LOGSE les escoles adopten 3 fórmules diferents:

• Cicles formatius (FP2)
• Diplomatura LOGSE (Llotja), equivalent a Diplomatura Universitària.
• Graduat Superior amb títol propi d’alguna universitat (Eina, Elisava, Bau, Massana, etc.). Títol no oficial però que actualment és podrà convalidar en Grau mitjançant un procés de retitulació.

A dia d’avui (irrupció del Plà Bolonya):

Torna a haver-hi 3 possibilitats diferents:

• Cicles formatius (escoles municipals)
• Grau LOE (que impartirà a partir d’ara la Llotja i altres escoles públiques) i que la nova Llei Orgànica d’Educació equipara amb el grau LOU (Bolonya) a tots els efectes malgrat cursar-se fora de l’àmbit universitari.
• Grau LOU (Bolonya)

PROBLEMÀTICA ACTUAL

1. La diferència entre els graus LOE i LOU és que el primer es cursarà fora de l’àmbit universitari i se li imposarà un currículum i uns requisits acadèmics molt tancats. Per entendren’s, tindrà un funcionament similar al dels instituts de Batxillerat i els professors hauran de disposar d’una titulació molt específica per a poder cursar la seva assignatura.
El grau LOU (Bolonya) té més llibertat acadèmica en quant a les matèries impartides però, a l’estar dins l’àmbit universitari, ha de complir tots els seus requisits: per exemple, els profesors han de ser licenciats i el 50% doctorats. Sembla que la Universitat no està massa d’acord amb l’equiparació entre graus LOE i LOU però la llei ja està promulgada.
El que està clar, tant en un cas com en l’altre, és que anem cap a un model d’ensenyament més reglamentat i burocratitzat i que, en el cas del disseny, s’obvia el seu caràcter d’estudis estretament lligats a la pràctica professional. De moment, el marge per a professors no acadèmics sinó professionals queda molt limitat però sembla que és un aspecte que la Llei encara no ha desenvolupat.

2. El nou Plà de Bolonya, més que un problema en si, el que fa és desemmascarar un problema burocràtic anterior, una anella perduda durant la implantació de la LOGSE els anys 90: el fet que s’equiparés el títol de Graduat del Plà 63 (Revàlida) amb un Cicle Formatiu i no amb les futures titulacions de rang universitari com la Diplomatura o el Graduat Superior i que,  a més, tampoc se’n possibilités la seva convalidació amb algun tipus de curs pont. Per  cert, d’altres col·lectius com els conservadors i restauradors sí que es van moure al seu moment i ho van aconseguir per a ells.

3. Ha sortit una normativa que permetrà que els estudiants que van cursar Graduat Superior als centres que ara entren a Bolonya puguin obtenir el Grau mitjançant una retitulació de la universitat que els havia donat el títol propi. Si no fos així, el seu títol no tindria cap validesa oficial. Amb la Diplomatura LOGSE encara no se sap si es podrà convalidar.

4. Es dóna la paradoxa que molts professors amb una titulació de Tècnic Superior (Pla 63) o sense titulació han estat formant durant molts anys alumnes amb una titulació de rang universitari que ara sí que podrán accedir al Grau mitjançant un curs pont, opció que és vedada als seus propis professors pel fet de pertànyer a un plà d’estudis anterior o venir d’una època en que la formació en disseny era molt més autodidacta que no pas ara.