Carta a l’administració dels docents de l’Escola Massana

Benvolguda Sra. Carme Massa Solé
Benvolgut Sr. Manel Blasco Legaz

Ens adrecem a vostès per tal de fer-li avinent la nostra preocupació per determinats fets esdevinguts a l’Escola Massana d’Art i Disseny de Barcelona, i concretament en relació a la contractació de professorat per als Cicles Formatius de Grau Superior
d’Il·lustració i de Gràfica Publicitària.

El mes de juliol d’enguany l’escola va considerar necessària la incorporaració de nous professors per a impartir diversos mòduls dels cicles esmentats, i el Departament de Comunicació Visual de l’Escola Massana, del qual depenen pedagògicament, va
proposar per a la tasca un grup de persones de competència professional i experiència docent contrastades, i posseïdores d’un perfil personal i professional que considerava idoni per a l’enfocament que volia donar als esmentats estudis. La direcció de l’escola va aprovar la proposta i va endegar el procés per a la contractació d’aquelles persones.

Al frec de l’inici de curs, una intervenció de la inspecció escolar va aturar la contractació d’aquests professors, i un cop començat el curs, algunes de les classes afectades per la mesura es van haver de suspendre temporalment, a l’espera de que es
fessin efectives les incorporacions alternatives. La resta de mòduls afectats ho va fer en una situació d’improvisació i de desconcert.

Per a fonamentar la seva actuació la inspecció va al·legar que les persones proposades per l’escola no complien els requisits de titulació per a impartir les matèries per a les quals havien estat cridades.

Aquesta carta és fruit d’una gran preocupació, que ve de dos aspectes del cas prou diferenciats però estretament relacionats, perquè ambdós afecten la qualitat del nostre ensenyament públic, que és el que ens preocupa com a docents, com a professionals
de llarga trajectòria i com a ciutadans.

El primer aspecte és el de les suposades motivacions tècniques i legals de la inspecció a l’hora d’invalidar una decisió de l’escola clarament fonamentada en motius pedagògics.

Efectivament cap de les persones vetades tenien titulació universitària, i aquesta va ser la raó que es va donar per a prescindir dels seus serveis. Tanmateix és sorprenent que no es contemplés l’aplicació al cas, tant se val si és per ignorància o conscientment, del decret 196/ 2008 del 7 d’octubre de 2008, que regula la contractació de professionals
com a professors especialistes en els ensenyaments artístics adscrits a la Formació Professional, i que permet que professionals d’experiència i vàlua contrastada puguin ser contractats en l’ensenyament públic, independentment de la seva titulació acadèmica i atenent només als seus mèrits professionals.

Fins i tot en el supòsit de que l’administració de l’Escola Massana hagués comès un error de procediment en la contractació, era d’esperar que la inspecció escolar ho esmenés amb una actitud oberta, atenta al plantejament pedagògic de l’escola i als
interessos dels alumnes com a beneficiaris d’un servei públic, i per tant, capaç de donar als reglament i lleis el sentit que han de tenir. No va ser el cas i el que s’ha produït és una lesió dels interessos dels alumnes i un perjudici moral i material important a les persones que ja havien compromès la seva aportació al centre. Tal vegada hi van haver arguments legals però també una absència absoluta de raons pedagògiques.

El fet és preocupant en si mateix, però ho és encara més com a símptoma de dèficits importants del nostre sistema d’ensenyaments artístics i particularment en els adscrits a la Formació Professional. I aquest és el segon aspecte que volíem tractar.

Durant aquests anys a l’Escola Massana han sovintejat les intervencions administratives de la inspecció escolar. Ens consta que en cap moment el professorat ha sentit que es fonamentessin en una autèntica voluntat de coneixement de la seva realitat, ni de la seva metodologia pedagògica ni en l’avaluació dels seus resultats docents demostrables i mesurables. Encara menys han palesat interès per conèixer les realitats professionals per a les quals s’han de capacitar els alumnes. Actuacions d’aquest caire no han pogut ni poden esdevenir una eina de millora de la feina docent, perquè són fruit d’una lògica administrativa aliena al dia a dia de la docència i de la realitat professional que la justifica.

De fet el professorat viu en una contínua discrepància entre certes restriccions que pateix com a docents – els límits de la contractació, les insuficiències i les rigideses dels programes oficials – i la seva experiència en el món artístic i professional al qual també pertany, i que és el que els dóna sentit i els fa útils com a pedagogs, més enllà de la seva possessió o manca de títols acadèmics.

Aquesta constatació ens porta a altres qüestions d’ordre estructural com són la definició d’estudis i programes que fins ara s’han elaborat en absència d’un veritable diàleg amb els sectors professionals i artístics competents; o al sistema de contractació que, tot i el caràcter corrector de mesures com les del decret 196/2008, continua primant els títols acadèmics per sobre de l’experiència professional, i així impedeix el necessari equilibri entre ambdós elements, i compromet la qualitat dels ensenyaments artístics que s’ofereixen.

Ningú no pot desconèixer que certes branques de la creació com són la totalitat dels Dissenys i la il·lustració Gràfica han estat inserits en el nostre sistema d’ensenyaments artístics superiors molt tard en relació a la seva consolidació com a pràctica artística i professional,  i que de fet el seu encaix precís encara està en discussió. No és raonable per tant pretendre crear un cos docent en aquestes àrees nodrit de les titulacions universitàries sense càrrega d’experiència, o de les titulacions LOE , de les quals la il·lustració Gràfica n’és, per cert, exclosa , que fora d’excepcions encara no ha tingut
temps de proporcionar professionals en gran nombre i amb la trajectòria necessària per a abocar-la a la docència amb resultats profitosos.

Hi ha un buit històric que només es pot omplir responsablement amb l’habilitació docent de molts professionals de la creació gràfica que per les circumstàncies del país no tenen un títol acadèmic, però en canvi tenen l’experiència i el nivell d’excel·lència, i alhora la capacitat pedagògica per a transmetre-les. Creiem que tot plantejament que faci de l’experiència professional en el docent d’estudis d’art un valor accessori, subordinat o complementari, desvirtua el sentit de l’ensenyament públic i el condemna a deixar de ser un servei a la societat per a convertir-se en una borsa de treball.

Fem aquestes reflexions des d’un esperit constructiu. Ni pensem que tot sigui possible ni que les solucions siguin fàcils, però creiem en la possibilitat de fer allò que és raonable i per tant de canviar coses fonamentals si hi ha voluntat de fer-ho per part dels responsables de la política educativa en aquest país. I estem convençuts  que aquesta voluntat ha d’existir en un moment de construcció d’un nou sistema educatiu, i de canvis importantíssims en les pràctiques creatives i en els àmbits – circuits, mercats i indústries – en què es desenvolupen.

Li agraïm sincerament l’atenció que pugui dispensar a aquestes reflexions i esperem que puguin ser-li d’utilitat en la seva tasca, que com a ciutadans agraïm i en la qual desitgem que tingui èxit.

Atentament,